Aprenem a escriure literatura

Aquest any, com cada any, he anat a fer la cavalcada de reis a Vic. M'encanta repartir il·lusions als nens, veure que quan els mires, o assenyales, o els toques, els seus ulls criden il·lusió als quatre vents. La boca els hi queda tan oberta que se'ls hi asseca. Els hi cau la bava! Aquest any, però quan vaig sortir de la cavalcada la meva mare em va fer arribar una notícia: la meva àvia s'havia mort. Ja feia tres anys i mig amb alzheimer, al principi, només es tractava de posar els macarrons amb el plàstic al forn, o de posar papers a la nevera. Però va anar empitjorant. Aleshores se n'oblidava de persones més llunyanes, aquelles que només venien a veure-la un cop cada any. Més tard, va arribar a la fase de dir coses ximples, com per exemple que en Joan, el seu marit i el meu avi ja mort, estava sota la taula, o girava els dies, per exemple en ple octubre, deia: "No m'han agradat les campanades de cap d'any d'ahir". Ja llavors va deixar de caminar,...

Aquest any, ha estat un any diferent. Cada any, quan s'acostaven aquestes festes tant i tan curtes, fèiem el pessebre, decoràvem feliços i amb molta alegria l'arbre de nadal... Aquest any, però, ha estat una mica diferent, ja que com quan s'acostaven les vacances fèiem el pessebre, l'arbre de nadal... La cosa va estar quan va ser l'hora de posar l'agradable tió, al costat del bonic arbre. Després de molt buscar, el tió no va sortir per enlloc. Cadascú anava aportant idees diferents. Cada vegada més esbojarrades. Com que anaven sortint aquestes idees anàvem buscant a diferents llocs: que si a les golfes, que si al traster, que si a casa l'àvia. Finalment, en veure que no el trobàvem, vam decidir ajuntar els bonics regals del tió, amb els dels reis mags de l'orient.

Aquesta setmana estic molt indignat amb la feina que tenim. Tenim molta feina de plàstica i català. Em de fer redaccions senceres, còmics... A part d'això tenim els "petits deures de cada dia" que de petits no en tenen res. Amés a més també faig altres activitats com bàsquet teatre anglès... I a algunes d'elles també et posen deures... Aquesta setmana i la que ve les hauré de salvar com pugui. Després ja podré respirar  tranquil.

Avui ha estat vaga. Una vaga una mica de última hora perquè no ens ho van confirmar fins ahir a última hora. Dilluns al matí, ja vam visar de que hi havia una vaga convocada i vam preguntar a veure si la nostre escola en faria. Ni dilluns a la tarda ni ahir al matí, no ens van respondre ja que no sabien del tot cert si aquesta vaga era il·legal.  Finalment, dimarts a la tarda, a última hora, ens van dir que no tant sols hi hauria vaga si no que no hi hauria serveis mínims a secundaria. Finalment he anat a Barcelona ja que la meva àvia està sotmesa a un tractament de radioteràpia molt agressiu i li volia donar ànims. Ja tornem estar preparats per tornar-hi demà.

A vegades, la gent viu circumstàncies en què se sent incòmode i no sap què fer. Aquesta setmana, els meus dies han estat plens d'aquests moments. Tot va començar dissabte, al partit de bàsquet contra el Manlleu. Un nen del meu equip, es va enfadar molt. Va començar a xutar la banqueta i a dir paraulotes. Jo, que estava allà assegut, no sabia ben bé com reaccionar. Era indicat dir-li que es tranquil·litzés? O potser ho hagués espatllat més? Al final, i per sort, l'entrenador el va portar al vestidor per parlar amb ell. Quan van sortir, el nen ja s'havia tranquil·litzat i el partit va seguir sense gaires entrebancs. Tota la setmana ha estat plena de situacions com aquesta: gent enfadada, gent plorant, desenganys amorosos... Jo no sé mai què fer en aquestes situacions. Es tracta d'intentar calmar l'ambient i parlar amb l'afectat, em deia un amic, però no era pas ell el que estava allà al mig.

Aquesta setmana ha estat una setmana molt distreta. Teniem molts exàmens i molts treballs per presentar. Al principi, estava una mica estressat, però ara ja ho porto molt millor. Ja només em queden dos dies per acabar aquesta setmana i començar una setmana més relaxada. Ja tinc alguns exàmens corregit. Amb alguns, estic molt content amb la nota, com ara el de matemàtiques, i amb d'altres no tant, com el de català que tot i treure un 9.5 i un 8.0 crec que podia haver tret més bona nota. Estic molt content perquè ara a Naturals fem un tema que m'agrada molt. Cadascú té un aparell i un animal, a mi m'ha tocat l'aparell circulatori del cos humà. A mi m'agrada molt el cos humà i he après molt sobre aquest tema. Per altre banda no m'agrada gaire el tema que estem treballant a castellà. De fet sempre m'ha agradat més la ciència que les lletres.

Aquesta setmana vam anar de colònies. Em van agradar molt encara que pel meu punt de vista les de l'any passat van estar millor. El menjar no era gaire bo. I l'aigua era molt dolenta, ja que la reciclaven del mar. Algunes activitats van ser una mica avorrides encara que també n'hi va haver d'altres que van ser molt interessants. Les habitacions eren molt maques: hi havia el terra de parquet, un balcó per poder penjar la roba molla, aire condicionat... En definitiva, van ser unes colònies molt divertides, però no les millors que he fet mai.