Aprenem a escriure literatura

Aquesta setmana estic molt indignat amb la feina que tenim. Tenim molta feina de plàstica i català. Em de fer redaccions senceres, còmics... A part d'això tenim els "petits deures de cada dia" que de petits no en tenen res. Amés a més també faig altres activitats com bàsquet teatre anglès... I a algunes d'elles també et posen deures... Aquesta setmana i la que ve les hauré de salvar com pugui. Després ja podré respirar  tranquil.

Avui ha estat vaga. Una vaga una mica de última hora perquè no ens ho van confirmar fins ahir a última hora. Dilluns al matí, ja vam visar de que hi havia una vaga convocada i vam preguntar a veure si la nostre escola en faria. Ni dilluns a la tarda ni ahir al matí, no ens van respondre ja que no sabien del tot cert si aquesta vaga era il·legal.  Finalment, dimarts a la tarda, a última hora, ens van dir que no tant sols hi hauria vaga si no que no hi hauria serveis mínims a secundaria. Finalment he anat a Barcelona ja que la meva àvia està sotmesa a un tractament de radioteràpia molt agressiu i li volia donar ànims. Ja tornem estar preparats per tornar-hi demà.

A vegades, la gent viu circumstàncies en què se sent incòmode i no sap què fer. Aquesta setmana, els meus dies han estat plens d'aquests moments. Tot va començar dissabte, al partit de bàsquet contra el Manlleu. Un nen del meu equip, es va enfadar molt. Va començar a xutar la banqueta i a dir paraulotes. Jo, que estava allà assegut, no sabia ben bé com reaccionar. Era indicat dir-li que es tranquil·litzés? O potser ho hagués espatllat més? Al final, i per sort, l'entrenador el va portar al vestidor per parlar amb ell. Quan van sortir, el nen ja s'havia tranquil·litzat i el partit va seguir sense gaires entrebancs. Tota la setmana ha estat plena de situacions com aquesta: gent enfadada, gent plorant, desenganys amorosos... Jo no sé mai què fer en aquestes situacions. Es tracta d'intentar calmar l'ambient i parlar amb l'afectat, em deia un amic, però no era pas ell el que estava allà al mig.