Poesia


Tard o dora

Sereu rucs i tossuts!
Que si jo em monto a la vostre esquena
ni metjes ni fisioterapetues
us arreglaran el dolor causat per les meves potes.

On s'és vist que un animal
posi una cadira sobre un altre, i s'hi enfili
Que si se'm necessita, podeu parlar amb mi,
però no pagar-me fins que faig el que voleu

Tard o dora, hi haurà la revolta
i no digueu que no hem avisat
qui avisa no és traïdor,
traïdor és qui no avisa.

L'ofici que més m'agrada

I no he parlat del salvavides
neda i neda
corrents per aquí, corrents per allà.
La voluntat i les ganes són l'únic que el mantenen
perquè la víctima no defalleixi,
hi ha mala mar, però ell,
neda i neda i neda i neda

Afició

Una afició que jo tinc?
Una afició que em diferenci
És difícil trobar tal afició.

La meva afició,
absurda, inútil, poc interesant i,
fins i tot, una mica aburrida
és tal, que ningú n'ha sentit parlar.

Cantar, llegir, córrer, montar a cavall...
Totes aquestes són les aficions esperades
La meva en canvi, és llegir sobre anatomia.



Sóc adolescent

Em sento apagat,
una bombeta fosa
una trompeta desafinada
un trombó espatllat
un llamp sense tro
un objecte sense ombra


M’apareixen les idees
el meu cor s’il·lumina
la música sona lleugera,
un camí sense fi m’espera
una ombra tant llarga
que els meus amics
des de quelcom més enllà del cel
la veuen arribar.


Sóc adolescent.



Record

Un bosc encantat, i un arbre trist
L’aigua passa rient, ningú l’ha vist
Movent-se nyic-nyac un gronxador
I una roca asseguda, mira la tardo


No hi ha res ni ningú,
només la força que m’inspira
que és la companyia que treu la meva ira
Ens omple d’esperança i ens construeix un somriure
I en realitat és la força que ens fa viure

Sento l’harmonia de la música sonant
em venen uns àngels cantant
Sóc jo, em sento bé
I si he arribat fins aquí, no defalliré

Capitana del Sí

La seva sonoritat sona suaument,
com el simple so d'una serp.
Sempre hi és quan es necessita,
sempre ve quan es crida.
Seguidament es posa al costat dels seus amics de paraules,
i es duplica si és el cas que faci falta.
Les seves corbes arriben fins al bell mig d'un parc blanc abandonat.
Capitana del Sí,
soldada de la positivitat.
Sí senyors, parlo de la essa.

Comentaris

  1. Molt correcte, amb domini del llenguatge. M'agrada.
    Et poso un 9

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nova Setmana

Les colònies

Tarda a quirofan