Tarda a quirofan
Ja era la tarda, cap al tard. Jo, havia estat ajudant el meu pare a la seva clínica veterinària. Durant la tarda havíem tingut diverses visites. Quan ja estàvem a punt de tornar a casa, va sonar el telèfon d'urgències, aquell que té un crit espantós i que desitjes que no cridi a la nit. Un gos d'un caçador que un ferotge senglar, li havia clavat els ullals provocant-li un forat al tòrax, deixant entrar aire i formant-li un pneumotòrax. Mentre preparàvem el quiròfan per atendre aquest primer gos de seguida que arribés, una altra inesperada trucada va sonar. Un altre gos, aquest, tenia un tall just abans de la pota dreta. S'havia enganxat amb un ferro que devia sobresortir d'algun lloc. Entre un i l'altre vam tardar quatre hores. Quatre hores dins de quiròfan, jo, només mirava. Va venir un altre veterinari i una auxiliar per fer la feina entre tots. Vam sortir cansats, afamats, assedegats i fredelucs de la clínica a les dotze de la nit. En realitat va ser divertit.