Narrativa


Corre. No pensis, no parlis, no demanis, corre. Perdràs el tren, i si vols arribar a temps, corre. No miris al mapa. Saps on vas. No preguntis. Saps on vas. Recte, esquerre... Ah! Perfecte. Quin mal! No podré dinar amb els 10 euros que m'ha donat aquell boig. Ai! Veus! Per pensar massa ara m'he passat! Perdré molt temps si vaig enrere. Saps què? Aniré a donar la volta a aquella font d'aquella plaça. Així podré girar sense anar enrere. Sembla que no hi arribaré mai a allà. Ja he arribat. Només em queda donar la volta a la font i tornar cap a l'estació. A veure quina hora és? No. No pots mirar l'hora. Perdràs massa temps. Trencar a l'esquerra i... L'estació! Buf. Quin cansament. Sort que he sortit de casa cinc hores abans que surti el tren. Tan sols en queden quatre i quinze minuts. Uf. Que bé. On ha dit aquella noia que dinava amb 10 euros. Enlloc. Saps què? Aniré a casa, agafaré una carmanyola i tornaré cap aquí. Sí, així ho faré.




Era el millor. Aquell entrepà, aquella pilota,aquella lluna... Tot em recorda que ja no puc estar amb el meu amor. Desitjo no haver agafat aquell tren, no haver anat aquell vagó. Ara estaria amb el meu amant. Què vaig fer jo malament? Per què tot em toca a mi? Això no és viure. Tant de bo hagués perdut la vida en aquell accident. Els metges deien que havia tingut sort. Sort? Sort hagués estat si aquella explosió m'hagués tocat de prop. Ara, viure amb aquesta cadira que m'acompanya a tot arreu, viure amb aquest dolor, és una tortura. I a més sense el meu amant, el futbol.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nova Setmana

Bon dia sorpresos, aquesta setmana us escric sobre el passat examen de naturals. L'examen ha estat aquest 4 d'octubre. He passat molts nervis, però finalment crec que l'he passat amb molt bona nota. Avui també, he perdut la llibreta de català, no la trobo per enlloc. També he descobert que la meva clau de la taquilla, n'obre dues. És molt divertit!
Més informació

Les colònies

Aquesta setmana vam anar de colònies. Em van agradar molt encara que pel meu punt de vista les de l'any passat van estar millor. El menjar no era gaire bo. I l'aigua era molt dolenta, ja que la reciclaven del mar. Algunes activitats van ser una mica avorrides encara que també n'hi va haver d'altres que van ser molt interessants. Les habitacions eren molt maques: hi havia el terra de parquet, un balcó per poder penjar la roba molla, aire condicionat... En definitiva, van ser unes colònies molt divertides, però no les millors que he fet mai.
Més informació

Tarda a quirofan

Ja era la tarda, cap al tard. Jo, havia estat ajudant el meu pare a la seva clínica veterinària. Durant la tarda havíem tingut diverses visites. Quan ja estàvem a punt de tornar a casa, va sonar el telèfon d'urgències, aquell que té un crit espantós i que  desitjes  que no cridi a la nit. Un gos d'un caçador que un ferotge senglar, li havia clavat els ullals provocant-li un forat al tòrax, deixant entrar aire i formant-li un pneumotòrax. Mentre preparàvem el quiròfan per atendre aquest primer gos de seguida que arribés, una altra inesperada trucada va sonar. Un altre gos, aquest, tenia un tall just abans de la pota dreta. S'havia enganxat amb un ferro que devia sobresortir d'algun lloc. Entre un i l'altre vam tardar quatre hores. Quatre hores dins de quiròfan, jo, només mirava. Va venir un altre veterinari i una auxiliar per fer la feina entre tots. Vam sortir cansats, afamats, assedegats i fredelucs de la clínica a les dotze de la nit. En realitat va ser divertit.
Més informació