Una nova casa

-
El meu pare feia dies que es volia comprar una casa a l'Empordà, per a ell, aquest lloc, és el més tranquil, inspirador i relaxant de tots el que poden existir. L'altre dia, el seu desig es va complir. Va trobar una casa a Palafrugell. De seguida que li van donar les claus, ens la va voler ensenyar. Ell no parava de dir-nos que era molt petita, però per a mi: La casa és molt gran, inspiradora, vella, però pràctica, de platja però elegant. És com una petita mansió d'un ric. Un terrat, 3 habitacions, tres lavabos. Ho té tot. Per a mi és la millor casa de totes les que vaig anar a veure amb el meu pare. La veritat, la petita barraca de platja, m'encanta.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nova Setmana

-
Bon dia sorpresos, aquesta setmana us escric sobre el passat examen de naturals. L'examen ha estat aquest 4 d'octubre. He passat molts nervis, però finalment crec que l'he passat amb molt bona nota. Avui també, he perdut la llibreta de català, no la trobo per enlloc. També he descobert que la meva clau de la taquilla, n'obre dues. És molt divertit!
Més informació

Les colònies

-
Aquesta setmana vam anar de colònies. Em van agradar molt encara que pel meu punt de vista les de l'any passat van estar millor. El menjar no era gaire bo. I l'aigua era molt dolenta, ja que la reciclaven del mar. Algunes activitats van ser una mica avorrides encara que també n'hi va haver d'altres que van ser molt interessants. Les habitacions eren molt maques: hi havia el terra de parquet, un balcó per poder penjar la roba molla, aire condicionat... En definitiva, van ser unes colònies molt divertides, però no les millors que he fet mai.
Més informació

Tarda a quirofan

-
Ja era la tarda, cap al tard. Jo, havia estat ajudant el meu pare a la seva clínica veterinària. Durant la tarda havíem tingut diverses visites. Quan ja estàvem a punt de tornar a casa, va sonar el telèfon d'urgències, aquell que té un crit espantós i que  desitjes  que no cridi a la nit. Un gos d'un caçador que un ferotge senglar, li havia clavat els ullals provocant-li un forat al tòrax, deixant entrar aire i formant-li un pneumotòrax. Mentre preparàvem el quiròfan per atendre aquest primer gos de seguida que arribés, una altra inesperada trucada va sonar. Un altre gos, aquest, tenia un tall just abans de la pota dreta. S'havia enganxat amb un ferro que devia sobresortir d'algun lloc. Entre un i l'altre vam tardar quatre hores. Quatre hores dins de quiròfan, jo, només mirava. Va venir un altre veterinari i una auxiliar per fer la feina entre tots. Vam sortir cansats, afamats, assedegats i fredelucs de la clínica a les dotze de la nit. En realitat va ser divertit.
Més informació