Aquest any, com cada any, he anat a fer la cavalcada de reis a Vic. M'encanta repartir il·lusions als nens, veure que quan els mires, o assenyales, o els toques, els seus ulls criden il·lusió als quatre vents. La boca els hi queda tan oberta que se'ls hi asseca. Els hi cau la bava! Aquest any, però quan vaig sortir de la cavalcada la meva mare em va fer arribar una notícia: la meva àvia s'havia mort. Ja feia tres anys i mig amb alzheimer, al principi, només es tractava de posar els macarrons amb el plàstic al forn, o de posar papers a la nevera. Però va anar empitjorant. Aleshores se n'oblidava de persones més llunyanes, aquelles que només venien a veure-la un cop cada any. Més tard, va arribar a la fase de dir coses ximples, com per exemple que en Joan, el seu marit i el meu avi ja mort, estava sota la taula, o girava els dies, per exemple en ple octubre, deia: "No m'han agradat les campanades de cap d'any d'ahir". Ja llavors va deixar de caminar,...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada