Quan no saps què fer...

-
A vegades, la gent viu circumstàncies en què se sent incòmode i no sap què fer. Aquesta setmana, els meus dies han estat plens d'aquests moments. Tot va començar dissabte, al partit de bàsquet contra el Manlleu. Un nen del meu equip, es va enfadar molt. Va començar a xutar la banqueta i a dir paraulotes. Jo, que estava allà assegut, no sabia ben bé com reaccionar. Era indicat dir-li que es tranquil·litzés? O potser ho hagués espatllat més? Al final, i per sort, l'entrenador el va portar al vestidor per parlar amb ell. Quan van sortir, el nen ja s'havia tranquil·litzat i el partit va seguir sense gaires entrebancs. Tota la setmana ha estat plena de situacions com aquesta: gent enfadada, gent plorant, desenganys amorosos... Jo no sé mai què fer en aquestes situacions. Es tracta d'intentar calmar l'ambient i parlar amb l'afectat, em deia un amic, però no era pas ell el que estava allà al mig.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nova Setmana

-
Bon dia sorpresos, aquesta setmana us escric sobre el passat examen de naturals. L'examen ha estat aquest 4 d'octubre. He passat molts nervis, però finalment crec que l'he passat amb molt bona nota. Avui també, he perdut la llibreta de català, no la trobo per enlloc. També he descobert que la meva clau de la taquilla, n'obre dues. És molt divertit!
Més informació

Les colònies

-
Aquesta setmana vam anar de colònies. Em van agradar molt encara que pel meu punt de vista les de l'any passat van estar millor. El menjar no era gaire bo. I l'aigua era molt dolenta, ja que la reciclaven del mar. Algunes activitats van ser una mica avorrides encara que també n'hi va haver d'altres que van ser molt interessants. Les habitacions eren molt maques: hi havia el terra de parquet, un balcó per poder penjar la roba molla, aire condicionat... En definitiva, van ser unes colònies molt divertides, però no les millors que he fet mai.
Més informació

Tarda a quirofan

-
Ja era la tarda, cap al tard. Jo, havia estat ajudant el meu pare a la seva clínica veterinària. Durant la tarda havíem tingut diverses visites. Quan ja estàvem a punt de tornar a casa, va sonar el telèfon d'urgències, aquell que té un crit espantós i que  desitjes  que no cridi a la nit. Un gos d'un caçador que un ferotge senglar, li havia clavat els ullals provocant-li un forat al tòrax, deixant entrar aire i formant-li un pneumotòrax. Mentre preparàvem el quiròfan per atendre aquest primer gos de seguida que arribés, una altra inesperada trucada va sonar. Un altre gos, aquest, tenia un tall just abans de la pota dreta. S'havia enganxat amb un ferro que devia sobresortir d'algun lloc. Entre un i l'altre vam tardar quatre hores. Quatre hores dins de quiròfan, jo, només mirava. Va venir un altre veterinari i una auxiliar per fer la feina entre tots. Vam sortir cansats, afamats, assedegats i fredelucs de la clínica a les dotze de la nit. En realitat va ser divertit.
Més informació